SANDRA HERNÁNDEZ

           QUÈ S'HA FET? La sessió d'avui ha estat dividida en grups. Cada 30 minuts ens connectàvem 5-6 companyes amb la Cecilia per fer uns exercicis de veu i expressió.  Una vegada en la reunió, cada una havia de dir una frase de tres formes diferents, és a dir, a partir de l'entonació, les pauses, les inflexions... expressar tres coses diferents a partir de la intenció que li donàvem. En el meu cas vaig dir; "demà faré un examen" mostrant alegria, sorpresa i desgana. I, per acabar, explicar o recomanar un lloc, objecte, pel·lícula, etc. Allò que recomanàvem ho havíem de visualitzar per fer arribar el que volíem transmetre a les nostres companyes.    REFLEXIÓ.  QUÈ HE APRÈS? QUÈ HE SENTIT?   En aquesta sessió he après algunes maneres d'aconseguir expressar diferents coses, com són els elements de l'entonació i les inflexions. També el consell de visualitzar allò que vull transmetre per poder expressar-lo millor i amb naturalitat ...

     QUÈ S'HA FET? La sessió online d'avui ha sigut bastant breu. Primer hem analitzant uns vídeos, que havíem de portar-los vistos de deures, per comparar els diferents estils comunicatius que podíem veure en els presentadors. En un d'ells, anomenat "El carrer de la cera", dominava la rigidesa, tan d'expressió fàcil com corporal, amb una veu força lineal, i poc temps davant de càmera, donant protagonisme al documental del programa. En canvi, en un vídeo anomenat "Òpera en texans", hi havia canvis d'intensitat i ritme en la veu, jugant amb els accents i les inflexions, i té més gesticulació, sobretot amb les mans. En l'últim, de fotografia, té un ambient més íntim, de tertúlia, això fa que l'estil comunicatiu sigui més natural, més de persona a persona. Una vegada comentat els vídeos hem fet exercicis de consciència del nostre cos. Com en les primeres sessions, ens hem estirat panxa amunt a terra, hem reconegut les parts del cos que tocav...

       QUÈ S'HA FET? A causa de les restriccions per la COVID-19, les classes han passat a ser online, i avui ha sigut el primer dia de CIE a través d’una pantalla. Per a introduir la sessió 6 hem parlat sobre els objectius de l’expressió i la veu, què transmetem amb el cos? Per quins mitjans ho fem? Amb què comuniquem la veu? Com hem vist durant aquests mesos, tant en estratègies discursives com en cos i veu, per a l’expressió corporal parlem de l’expressió facial, la mirada, la posició del cos, la posició en l’espai, els gestos, entre altres. I de la veu; el to, l’altura (greu-aguda), la intensitat (fort- fluix), el ritme, la velocitat (ràpid-lent), inflexions (melodia) i pauses. Tots aquests elements juguen entre si de manera inconscient i els haurem de tenir present per quan fem l’examen, ja que una part serà fer una exposició. Per veure la importància del cos com a element d’expressió hem comentat el vídeo de tot el que podem comunicar sense parlar. Començant a...

       QUÈ S'HA FET? A la cinquena sessió de Cos i Veu hem començat amb un exercici relacionat amb l'expressió corporal, concretament havíem de tenir el domini d'una part del cos sobre la resta segons un personatge. Quatre zones han sigut les que han dominat sobre les altres; el CAP, el PIT, el SISTEMA DIGESTIU (panxa) i la PELVIS (cintura). L'objectiu era crear-nos un personatge, observar quin tarannà, acord a la part del cos on ens centrem i, sobretot, que aquesta part havia d'anar per davant de tota la resta, és a dir, dirigeix tot el cos. En el cas del cap, primer girem el cap i després la resta del cos per canviar de direcció. Igual amb els altres; girem el pit i després el cos, girem la panxa i després el cos, girem la cintura i després el cos. La part on ens centrem és la que mana. Ha de mostrar intenció, és a dir, no podem anar amb el cap baix ni amb el pit encoixit, perquè llavors es perd l'objectiu principal. Quan dic que havíem de crear un personatge ...

 Avui no hem fet classe per motiu de vaga. El dia anterior, 20 d'octubre, també dia de vaga, hi va haver barricades que van impossibilitar realitzar la classe i la gent que ja estava van haver de marxar. Per aquest motiu, es va decidir no anar el dia 21.

Abans de començar la sessió hem fet un repàs d’allò que vam fer a la classe anterior. Com per exemple, vam recordar l’eix central i l’exercici de la cistella que ens serveix per projectar la veu.      QUÈ S'HA FET?  Igual que els dies anterior, hem començat amb l’anàlisi d’una frase, la qual deia: Una vegada li van preguntar a un cent-peus en quin ordre movia les potes al caminar. A partir d'aquell dia el cent-peus no va saber caminar. Proverbi xinès I ens fem una pregunta, què li va passar al cent-peus? Doncs que el cent-peus té l’acció de caminar com un automatisme, ja que no pensa el que fa en el moment, però en preguntar-hi com ho fa, el cent-peus col·lapsa i trenca l’automatisme i deixa de fer-ho. El primer recurs que hem introduït en aquesta sessió ha estat basat en la pelvis . A la pelvis és on neix el so i la seva posició pot ajudar a projectar la nostra veu. Per identificar on comença l’aire que expirem hem posat dos dits per sota el melic i hem ...