SESSIÓ 6. 4 NOVEMBRE 2020

     QUÈ S'HA FET?

A causa de les restriccions per la COVID-19, les classes han passat a ser online, i avui ha sigut el primer dia de CIE a través d’una pantalla.

Per a introduir la sessió 6 hem parlat sobre els objectius de l’expressió i la veu, què transmetem amb el cos? Per quins mitjans ho fem? Amb què comuniquem la veu? Com hem vist durant aquests mesos, tant en estratègies discursives com en cos i veu, per a l’expressió corporal parlem de l’expressió facial, la mirada, la posició del cos, la posició en l’espai, els gestos, entre altres. I de la veu; el to, l’altura (greu-aguda), la intensitat (fort- fluix), el ritme, la velocitat (ràpid-lent), inflexions (melodia) i pauses. Tots aquests elements juguen entre si de manera inconscient i els haurem de tenir present per quan fem l’examen, ja que una part serà fer una exposició.

Per veure la importància del cos com a element d’expressió hem comentat el vídeo de tot el que podem comunicar sense parlar.

Començant amb els exercicis, primer hem fet un de consciència de l’aire en el nostre cos, agafant aire profundament, sentir com entra i surt i veure com s’expandeix pel nostre cos, més centrat en la zona del pit.

Després hem passat a la veu. Primer, un exercici amb un embarbussament que deia: un rus que és ros té un ris i està al ras sense fer res. A partir de la frase havíem d’intentar posar intenció en allò que volíem expressar a partir de pauses, entonació, inflexions... és a dir, a partir dels elements esmentats anteriors sobre la veu. Segons com jugàvem amb els elements li donàvem un significat o un altre.

Seguidament, en grups, ens hem hagut d’explicar en un idioma inventat una anècdota, per exemple amb la repetició de síl·labes o sons, però no amb paraules. Una de les meves companyes, en un intent d’idioma xines, ens va explicar que un gat es va quedar amagat al capó del seu cotxe i quan va arrancar es va escoltar un soroll i va resultar que era el gat que va sortir de cop.

Per acabar, hem fet la cistella i la pantalla, dos exercicis de projecció de veu. La cistella ja la coneixem bastant; imaginem una cistella davant nostre a l’altura del nostre cap i diem la frase que vulguem “llençant” a cistella i acompanyant amb el gest del braç. La pantalla és molt semblant, però en comptes d’imaginar una cistella, ens imaginem una pantalla sobre el nostre cap. Hem de posar els braços en un angle recte sobre les espatlles i intentar projectar la nostra veu en aquesta pantalla.

REFLEXIÓ. QUÈ HE APRÈS? QUÈ HE SENTIT?

Ha sigut una mica estrany fer aquesta assignatura online, ja que exigeix moviment del cos i cooperació de grup per fer alguns dels exercicis, tant de veu com d'expressió corporal. Tot i això, ha estat força interessant parlar sobre els elements fonamentals que participen quan expressem amb el cos i la veu, complementant els conceptes amb els quals anem adquirint en l'assignatura d'Estratègies discursives.

També, en fer l'exercici d'història inventada, en el meu grup hem rigut molt. Al principi la història la teníem clara, però costava de pensar en un idioma i incorpora-lo. En el meu cas, vaig explicar amb la repetició pi-pi-pi la situació d'entrar en un ascensor i que aquest satures de cop i jo em quedava tancada dins. Vaig fer-ho canviant el ritme i la intensitat segons el que anava passant. Crec que ho vaig fer bé perquè les meves companyes ho van endevinar a la primera.

                                                                                                                                                                                          Sessió del 4 de novembre de 2020.