SESSIÓ 2. NOUS CONCEPTES I NOVES DINÀMIQUES.

Abans de donar inici a la nova sessió hem fet un repàs de l’últim dia. Recordar com funciona la veu i quins exercicis vam fer, que van quedar recollits i explicats a l’entrada anterior del blog.

            QUÈ S’HA FET?

Com a cada classe, ens trobem amb una frase inicial per analitzar i extreure conclusions. La d’aquesta setmana deia:

“Treballar la veu és atrevir-me a ser escoltat. És el dret a SER i a ESTAR. És el dret a manifestar-me. És acceptar-me tal com soc. És disposar-me a créixer.”

Lidia Garcia (2003). Tu voz. Tu sonido. Ed. Díaz de Santos

Què ens vol dir aquesta frase? Principalment que la veu és el tret d’identitat de cadascú, ja que cada persona parla amb una intensitat, un to, una intenció... que ens ajuda a ser com som i a reconèixer-nos entre nosaltres.

També hem tornat a fer l’exercici de reconèixer les parts del cos que hi toquen a terra, aquest cop anava a ser acompanyat de música, però finalment no.

A partir d’aquí la sessió ha canviat a més pràctica. Hem fet una nova dinàmica per veure les reaccions del nostre cos en un entorn més social. La dinàmica consistia a fer salutacions en diferents possibles casos i de diferent manera. Primer, havíem de moure’ns per l’espai i en parar ens apropàvem a una companya del grup. La primera forma per saludar era amb la mà. En un primer lloc havíem d’imaginar que la persona amb la qual coincidiríem no la coneixem de res i en la segona la persona amb la qual coincidiríem sí que la coneixíem. Després fèiem el mateix però amb donant una abraçada. A l’acabar hem fet una rotllana i hem reflexionat sobre com ens sentíem i quina reacció ha tingut el nostre cos en els diferents casos. Els punts que van sortir van ser que quan no coneixem a la persona sentim més inseguretat i desconfiança i el nostre cos reaccionaven fent l’acció de manera ràpida i sense mantenir gaire contacte. En l’altre cas, ens sentíem més segures i, per tant, ho fèiem amb fermesa i sense voler “fugir” de la situació.

Després, en dues files, una enfront l’altra, havíem d’anar cap a la persona del davant i dir “hola” tenint consciència del nostre eix central i aconseguint una bona verticalitat. Aquest eix correspon a la columna vertebral i té dos suports (superior i inferior),  on la base és la cintura pelviana. El cos no l’havíem de sentir ni tens ni rígid, però si amb una estabilitat des del cap fins als peus.

Seguidament, hem passat a la veu. Com sabem, la faringe és una de les parts més important i que influeix en la nostra veu, doncs avui hem conegut la contracció i distensió de la laringe que són dues posicions que afecten les cordes vocals i a comes projecta la veu, però abans hem fet unes respiracions per la boca, tapant i sense tapar les orelles, per veure si forçàvem la laringe i en cas de forçar-la intentar tenir més control.

Per a la contracció i distensió hem fet uns exercicis de projecció de la veu. Una vegada dient els dies de la setmana en contracció, on les cordes vocals es tanquen i tenim la sensació que costa parlar i de passar l’aire. En l’altre cas havíem de dir RI-QUI-TI-QUI-TA-VI amb la sensació que estàvem obrint unes cortines i, en aquest cas, ho vam fer imaginant que havíem de llençar una pilota a una cistella que hi havia al davant a l’altura del nostre cap i fent el gest amb el braç, d’aquesta manera fèiem cada síl·laba en cada llançament.

 

            REFLEXIÓ. QUÈ HE APRÈS? QUÈ HE SENTIT?

La frase inicial em va fer reflexionar, ja que no era conscient de la veritat del seu significat. La veu ens dóna un lloc a la vida i ens fa ser qui som.

En aquesta sessió, després de cada exercici, he pogut fer un petit anàlisi de com em sentia. A la dinàmica de salutacions he pogut veure com el meu cos tenia diferents reaccions segons la situació. Quan no coneixia a la persona l’acció la feia més ràpida de manera inconscient, no mirava a la persona a la cara, sentia timidesa i el meu gest demostrava inseguretat. En canvi, amb la que sí que coneixia, el gest ho feia de manera més segura i ferma, amb més confiança i el meu cos estava relaxat.

Amb l’exercici de la faringe he après les tècniques de contracció i distensió i he pogut veure i comprovar com les meves cordes vocals es tancaven i obrien. Aquesta tècnica vocal l’havia escolat moltes vegades però mai m’havia posat a provar si jo ho sabia fer o no i, gràcies a aquest exercici, he pogut veure que sí.

Sessió del 7 d'octubre de 2020.