SESSIÓ 7. 11 NOVEMBRE 2020

    QUÈ S'HA FET?

La sessió online d'avui ha sigut bastant breu. Primer hem analitzant uns vídeos, que havíem de portar-los vistos de deures, per comparar els diferents estils comunicatius que podíem veure en els presentadors. En un d'ells, anomenat "El carrer de la cera", dominava la rigidesa, tan d'expressió fàcil com corporal, amb una veu força lineal, i poc temps davant de càmera, donant protagonisme al documental del programa. En canvi, en un vídeo anomenat "Òpera en texans", hi havia canvis d'intensitat i ritme en la veu, jugant amb els accents i les inflexions, i té més gesticulació, sobretot amb les mans. En l'últim, de fotografia, té un ambient més íntim, de tertúlia, això fa que l'estil comunicatiu sigui més natural, més de persona a persona.

Una vegada comentat els vídeos hem fet exercicis de consciència del nostre cos. Com en les primeres sessions, ens hem estirat panxa amunt a terra, hem reconegut les parts del cos que tocaven terra i ens hem preguntat; com estem avui? Com ens sentim? Quins pensaments tenim? Preguntes que semblen senzilles, però que et fan reflexionar sobre un mateix en aquell moment. Sempre costa parar a pensar com estem, i no tan sols pensar en el concepte de bé o malament.

En el mateix exercici hem introduït un element nou per travessar pel nostre cos; una llum blanca i daurada del cap als peus, imaginant que arriba al nucli de la Terra, s’agafa a les arrels i puja una llum verda i daurada dels peus al cap.

Seguin en aquesta posició, hem tornat a imaginar-nos que estàvem en un teatre, que hi havia un ‘jo’ a la platea i un altre ‘jo’ a l’escenari. Havia de sortir a l’escenari i parlar sobre alguna cosa, anar-me’n i tornar a entrar. Havia de veure si hi notava diferència entre un cop i un altre. A la majoria de companyes les sortia millor la segona vegada, però, en el meu cas, directament ni he sortit l’escenari. Després de la reflexió de com estava de l’exercici anterior, no he pogut ni fer front a sortir a parlar. L’estat anímic també és un factor a tenir en compte per al dia a dia i que pot repercutir en el que fas, com en aquest cas, que l’exercici no ha sortit del tot bé i estar de baix ànims a derivat en inseguretat i no voler fer l’exposició.

Per acabar, la classe s’ha dividit en petits grups i, individualment, hem llegit un petit fragment d’un text, ja sigui d’un poema, un conte, un llibre... Aquesta lectura tenia la finalitat de veure quina intenció li passàvem i quines variabilitats fèiem amb la veu; si fèiem canvis de ritmes, jugàvem amb les inflexions, fèiem accents, modulàvem la intensitat, etc.

    REFLEXIÓ. QUÈ HE APRÈS? QUÈ HE SENTIT?

 A conseqüència de no estar estable anímicament aquesta setmana, els exercicis, com he explicat, no han sortit del tot. Em sentia molt insegura amb mi mateixa. Sempre penso que un mal dia ho pot tenir tothom i crec que el meu va ser just aquest.

D’altra banda, al ser una sessió força curta i haver repetit els exercicis, no hi ha molt que explicar de nou. Encara això, destacar que he sigut capaç de veure la llum del primer exercici passar pel meu cos, anar i tornar, i hem sento bé d’haver aconseguit aquest assoliment personal de ser capaç de tenir un cert nivell de consciència del cos.

                                                                                                                                                             Sessió de l'11 de novembre de 2020.