Avui ha sigut el primer dia de Cos i veu de Comunicació i Interacció Educativa. Un primer contacte per veure que es durà a terme en aquesta part de l’assignatura. Tal com s’esmenta, el que treballarem seran dues parts fonamentals; la nostra veu i el nostre cos. Aquestes parts ens ajuden a la interacció, la comunicació i l’expressió amb els altres i amb un/a mateix/a.
Per a les sessions serà necessaris una màrfega, un pareo per posar-ho a sobre i uns mitjons gruixuts, ja que les classes es duran a terme sense sabates.
QUÈ S'HA FET?
En aquesta primera classe hem pogut veure d’on prové la nostra veu, com es forma i com es projecta. Tot comença amb una font d’energia, l’aire; seguidament d’una vibració produïda a les cordes vocals i, per últim, la necessitat d’amplificar a través de fonts, la boca. En aquest procés participa tot el cos, ja que l’aire l’hem de deixar entrar i sense fer esforços. Mentrestant, anàvem fent alguns exercicis per veure com funciona la respiració i quines diferències podem trobar segons com respirem, com per exemple; respirar profundament com quan anem al metge o, en canvi, respirar com quan t’agrada una olor que és una respiració més lenta i menys expansiva de la zona del pit.
Un altre exercici
ha sigut referent a la veu. Projectar la veu a través de dir el nostre nom i
veure i entendre les sensacions que ens provoca, com perquè ens cansem quan
parlem o perquè és un to de veu fluixet o alt, igual que el que poden percebre
les companyes; seguretat/inseguretat, timidesa, alegria, cansament...
Per últim, ens
hem estès i hem imaginat que estàvem a un teatre i havíem de fer un diàleg,
després sortíem d’escena i tornàvem a entrar a fer-ho. Amb aquest exercici es
volia aconseguir veure quines diferències podien tenir la nostra veu i cos de
la primera escena a la segona. En el meu
cas, el primer cop la veu em sortia fluixa, de manera insegura i tremola. El
meu cos es trobava inquiet amb moviments excessius de les mans i braços i una
mirada perduda, mai fixa en cap punt. En canvi, el segon cop em sentia més
segura, em sortia bé la veu i tenia una expressió corporal tranquil·la.
També, esteses a
la màrfega hem fet un “reconeixement” del nostre cos. Havíem de sentir les parts
que tocaven a terra, començant pels talons fins al cap i, després, totes
aquelles parts que no tocaven havíem d’aconseguir que toquessin.
REFLEXIÓ. QUÈ HE APRÈS? COM M’HE SENTIT?
D’entrada, el
funcionament bàsic de la veu; energia - vibració - amplificació. He vist la
importància de la projecció de la veu per tal que els arribi bé el so als
altres i m’escoltin bé. També, la implicació que té el nostre cos.
Encara que ha
sigut una presa de contacte m’he sentit molt a gust. Crec que m’ajudarà molt a
tenir més seguretat i confiança a l’hora de parlar enfront d’altres. També, no
aprendre a saber cantar, però si un mínim d’afinació i una bona projecció de la
meva veu, sense entrebancar-me i amb una velocitat adequada. Referent al cos
crec que aconseguir tenir un major control dels moviments i a tenir una bona
postura.
Sessió del 30 de setembre de 2020.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada