SESSIÓ 3. LA PELVIS, ELS PEUS, LA ERRA I EL CANT.

Abans de començar la sessió hem fet un repàs d’allò que vam fer a la classe anterior. Com per exemple, vam recordar l’eix central i l’exercici de la cistella que ens serveix per projectar la veu.

    QUÈ S'HA FET? 

Igual que els dies anterior, hem començat amb l’anàlisi d’una frase, la qual deia:

Una vegada li van preguntar a un cent-peus en quin ordre movia les potes al caminar. A partir d'aquell dia el cent-peus no va saber caminar.

Proverbi xinès

I ens fem una pregunta, què li va passar al cent-peus? Doncs que el cent-peus té l’acció de caminar com un automatisme, ja que no pensa el que fa en el moment, però en preguntar-hi com ho fa, el cent-peus col·lapsa i trenca l’automatisme i deixa de fer-ho.

El primer recurs que hem introduït en aquesta sessió ha estat basat en la pelvis. A la pelvis és on neix el so i la seva posició pot ajudar a projectar la nostra veu. Per identificar on comença l’aire que expirem hem posat dos dits per sota el melic i hem fet “tss” “tss”. Segons la intensitat hem comprovat que la zona s’activa menys o més. Després d’això passem a fer l’exercici “El plom”, on  imaginem que el plom està a la pelvis. Hem de mostrar una postura on el centre de gravetat estigui a la pelvis, una posició d’”asseguda però dreta”.  

Per notar més la pelvis hem fet uns altres dos exercicis. En el primer, esteses a terra, hem identificat els ossos que constitueix la cintura pèlvica (els isquions, les crestes ilíaques, el sacre i el pubis) com si volguéssim forrar aquestes parts amb plastilina, primer el costat dret i després l’esquerre.

El segon exercici l’hem fet en parelles. La màrfega l’havíem de posar a prop d’una paret amb una mica de distància. Una es quedava estirada a la màrfega cap per avall i amb els peus dins la màrfega, i l’altra havia de “trepitjar” la planta dels peus controlant el pes recolzant-se a la paret amb les mans. Primer fèiem un tacte amb els talons i, a poc a poc, anàvem pujant fins a ocupar gran part del peu. Sempre mantenint una comunicació amb la companya per no fer mal i que estigués còmoda. També havíem de tenir intuïció, en el sentit de pensar en com li agradaria a l’altra persona que li trepitgessin. En passar un temps ens posaven drets i veiem quina sensació teníem i com ens sentíem.

Ara passem a la veu. Hem començat gesticulant la cara i  fent la moto amb la boca per destensar els músculs. El primer exercici proposat ha sigut “passar-nos la erra". Tenim una erra a la mà i la il·lustrem amb la mà i el so, combinant diferents ritmes, més o menys intensitat, amb parades o sense, jugant de baix a dalt, d’agut a greu, etc.

Seguidament, continuant amb la erra, assegudes a terra hem imaginat que teníem una erra que pesava molt a la zona de la pelvis, que l’havíem d’agafar i llançar-la. També l’hem fet amb la ela (l) i la ema (m). Per acompanyar a aquestes lletres ho hem fet amb paraules; rata, lila i mamut. I seria: RRRRRATA, LLLLLILA, MMMMMAMUT. Després, cadascuna ho feia amb una paraula diferent, com RRRRREGAL.

Avui ha sigut el primer dia que hem cantat. Ho hem intentat amb la primera part de la cançó La lluna, la pruna.

 La lluna, la pruna,

Vestida de dol,

Sa mare la crida,

Son pare no ho vol.

Al principi la cosa no ha sortit molt bé. No ens trobàvem còmodes en el to i ens ha sortit bastant desafinat. Com a solució hem fet la roda de les notes musicals amb la erra per escalfar la veu. Ha sigut una sorpresa perquè en tornar a cantar ha sortit bastant bé i bonic com a grup.

Per acabar,  hem fet l’exercici de la cistella amb la primera estrofa de la cançó. Primer un llançament per frase, després de dos en dos i l’últim tot sencer.

 

    REFLEXIÓ. QUÈ HE APRÈS? QUÈ HE SENTIT?

En aquesta sessió m’he sentit molt a gust amb els exercicis que hem dut a terme. Ha sigut una classe molt completa i una de les coses que he après ha sigut en l’exercici d’identificar les diferents parts de la cintura pèlvica, on he pogut reconèixer les parts del meu cos i, en l’acabar, sentia les cames amb més presencia, com més pesades.

En el de trepitjar els peus m’he relaxat força. Al posar-me dreta tenia una sensació estranya als peus, els notava com adormits però a la vegada més lleugers i això també se m’ha transmès a les cames. A més, hi havia el plus de posar-nos en la pell de la companya per intentar que estigués a gust i voler transmetre allò que volíem.

D’aquesta sessió vull destacar el moment de quan hem cantat. Encara que al principi ha sigut bastant fracàs, el segon intent ha estat una sorpresa per a totes. Ha sonat molt harmoniós i fresc com a grup, i hem après la importància d’escalfar la veu abans de cantar, ja que ha sigut clau per a afinar la veu.

Sessió del 14 d'octubre de 2020.