QUÈ S'HA FET?
A la cinquena sessió de Cos i Veu hem començat amb un exercici relacionat amb l'expressió corporal, concretament havíem de tenir el domini d'una part del cos sobre la resta segons un personatge. Quatre zones han sigut les que han dominat sobre les altres; el CAP, el PIT, el SISTEMA DIGESTIU (panxa) i la PELVIS (cintura).
L'objectiu era crear-nos un personatge, observar quin tarannà, acord a la part del cos on ens centrem i, sobretot, que aquesta part havia d'anar per davant de tota la resta, és a dir, dirigeix tot el cos. En el cas del cap, primer girem el cap i després la resta del cos per canviar de direcció. Igual amb els altres; girem el pit i després el cos, girem la panxa i després el cos, girem la cintura i després el cos. La part on ens centrem és la que mana. Ha de mostrar intenció, és a dir, no podem anar amb el cap baix ni amb el pit encoixit, perquè llavors es perd l'objectiu principal. Quan dic que havíem de crear un personatge fa referència al fet que en el moment ens hem d'atribuir unes qualitats acords amb la sensació que ens transmet tenir aquella part amb el control.
Una vegada fet els quatre personatges hem fet una posada en comú per descriure'ls a partir adjectius. Per exemple, en el cas del de CAP, decidit i egocèntric; del PIT, prepotent i desinhibit, del DIGESTIU, tranquil i recepti; i de la PELVIS, segur i passota. Després hem analitzat si les connotacions que els havíem atribuït eren positives, neutres o negatives, segons el que hem dit podem fer etiquetatge i mirar a través d'aquest filtre.
Seguint amb l'expressió corporal hem fet un altre exercici, el qual consistia a expressar amb el nostre cos la situació d'estrenar una peça de roba nova. Llavors, d'un costat a un altre del gimnàs, com una passarel·la, havíem de caminar amb aquesta sensació de "m'he comprat un conjunt de roba nou i l'estic lluint perquè m'encanta com em queda". Amb aquest exercici podíem veure com de segur i còmodes ens trobaven o, en canvi, insegurs i gens còmodes amb la situació. Gairebé tothom va donar una valoració positiva, però algunes companyes, com jo, no va ser molt agradable. El que vam sentir en el nostre cas va ser inseguretat i prejudici per les altres.
D'altra banda, exercicis de veu, com en sessions anteriors, projecció de veu a través d'una frase. Posant intenció en el que volíem transmetre. Per exemple, si deies que t'encantaven els macarrons, demostrar amb la veu quant t'encantaven. Seguidament, fent el mateix però afegint un gest, acompanyant aquesta intenció de la veu per transmetre com sentíem la frase.
Per últim, repetim l'exercici de projecció de veu amb la cistella, però en aquest cas amb un rodolí: "Sega, sega, lliga lliga, porta blat a la botiga". Com ja sabem, aquest exercici consisteix a imaginar-nos una cistella davant nostre i, acompanyant amb el gest del braç, "llençar" la frase a cistella. Primer ho hem fet en tres parts; "sega, sega"; "lliga, lliga"; i "porta blat a la botiga". Després en dues; "sega, sega, lliga, lliga"; i "porta blat a la botiga". I el darrer cop tot junt.
REFLEXIÓ. QUÈ HE APRÈS? QUÈ HE SENTIT?
En aquesta sessió és on més incomoda més sentit respecte a la classe, perquè no m'agrada l'exposició en públic, no em fa sentir còmoda i, amb el segons exercici, el de lluir roba nova, ha sigut on més he tingut aquest sentiment d'incomoditat i inseguretat. El meu pensament era de què m'estaven jutjant i la meva expressió corporal també ha estat influenciada per això; estava més rígida, la mirada gens fixa i una mica amb el cap baix.
D'altra banda, en els altres exercici he estat millor. He sigut capaç de crear els quatre personatges del primer exercici i he pogut tenir en cada un unes sensacions diferents però adequades a cadascú. A més he vist com és de fàcil fer etiquetatge segons l'expressió corporal i el moviment del cos i mirar a través d'aquest filtre.
Els exercicis de projecció de veu ja els tinc bastant apresos llavors, sessió rere sessió, són més fàcils de fer i amb més naturalitat.
Sessió del 28 d'octubre de 2020.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada